1. »En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem,
2. i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l’estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien seguit, els havien consultat i adorat. Aquells ossos no seran recollits ni tornats a enterrar: quedaran com fems sobre la terra.
3. Els qui quedaran d’aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
4. «Digues-los: Això pregunta el Senyor:Els qui cauen, no s’aixequen?Els qui es desencaminen,no tornen enrere?
5. Per què, doncs, aquest pobleva fora de camí?Per què Jerusalemva sempre desencaminada?S’aferren a falòrnies,es neguen a tornar enrere.