22. Als vostres pares, el dia que els vaig fer sortir d’Egipte, no els vaig dir res d’holocaustos i sacrificis, no els en vaig prescriure cap.
23. El precepte que els vaig donar era aquest: ‘Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que us prescric, i tot us anirà bé.’
24. Però ells no em van escoltar ni van fer cas de mi: van seguir el seu propi parer, sortit del seu cor obstinat i pervers; em van donar l’esquena, i no la cara.
25. Des del dia que els vostres pares van sortir del país d’Egipte fins avui, no m’he cansat d’enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes.
26. Però vosaltres no m’heu escoltat ni heu fet cas de mi: heu anat a la vostra, heu estat pitjors que els vostres pares.”
27. »Els repetiràs aquestes paraules, però no t’escoltaran; els cridaràs, però no et respondran.
28. Digues-los aleshores: “Aquest és el poble que no escolta el Senyor, el seu Déu, ni accepta que ell el corregeixi. No té mai la veritat als llavis, l’ha perduda del tot.”
29. «Talla’t la cabellerad’home consagrati llença-la;entona una complanta dalt als cims,perquè el Senyorha rebutjat i abandonatla generació que l’irritava.
30. »Els fills de Judà m’ofenen amb les seves males obres, han profanat el temple que porta el meu nom posant-hi ídols abominables. Ho dic jo, el Senyor.
31. Han construït els recintes sagrats del Tófet, a la vall de Benhinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i filles, cosa que jo no havia manat ni se m’havia acudit mai.
32. Per això vénen dies que ja no es dirà més “Tófet”, ni “vall de Benhinnom”, sinó “vall de la Mortaldat”. Ho dic jo, el Senyor. Allí, per manca d’espai, hi enterraran els morts.
33. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan de cadàvers de la gent d’aquest poble, sense que ningú els destorbi.
34. En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna.