20. Què n’haig de fer jo,de l’encens de Saba,del jonc olorós portat de lluny?No m’agraden els vostres holocaustos,els vostres sacrificis em desplauen.
21. Això anuncia el Senyor:Faré ensopegar aquest poblei cauran alhora pares i fills,moriran junts veïns i companys.»
22. Això us fa saber el Senyor:«Ve un poble del país del nord,a la llunyania es desvetllauna gran nació.
23. Empunyen l’arc i els dards,són cruels, no tenen pietat;bramulen com les onades de la mar,cavalquen sobre corsers;formen en ordre de batalla,com un sol home,contra tu, ciutat de Sió.»
24. Quan sentim aquesta nova,ens fallen les forces;estem oprimits d’angoixa i de dolorcom la dona quan infanta.
25. No sortiu al camp,no aneu pels camins:l’enemic té l’espasa a la màhi ha terror pertot arreu.
26. Gent del meu poble,vestiu-vos de sac en senyal de dol,rebolqueu-vos a la cendra,ploreu com per un fill únic;que sigui ben amargala vostra complanta,perquè el devastadorens caurà de sobte al damunt.
27. «T’he fet torre inexpugnableenmig del poble,perquè examinis la seva conducta.