24. El cap de la guàrdia va empresonar el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians del cancell.
25. També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s’havien quedat a la ciutat.
26. Nebuzaradan, cap de la guàrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilònia, a Riblà.
27. El rei de Babilònia els féu matar a Riblà, al país d’Hamat. Així va ser deportat el poble de Judà, lluny de la seva terra.
28. La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3 023 l’any setè del seu regnat,
29. i 832 de Jerusalem, l’any divuit.
30. Nebuzaradan, cap de la guàrdia, en va deportar 745 de Judà l’any vint-i-tres del regnat de Nabucodonosor. El total dels deportats va ser de 4 600.
31. Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any mateix que començà a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó.
32. Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia.
33. Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei.
34. El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida fins al dia que Jeconies va morir.