2. Per això vénen diesque faré ressonar el crit de guerraa Rabà dels ammonites.Ho dic jo, el Senyor.Es tornarà un tossal desolat,i seran incendiatsels pobles del voltant:llavors Israel prendrà possessióde la seva heretat.Ho he dit jo, el Senyor.
3. Planyeu-vos, gent d’Heixbon,perquè Ai ha estat devastada;crideu, rodalia de Rabà,vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,aneu errantsper les tanques dels camps,perquè el déu Milcom serà deportatamb els seus sacerdots i dignataris.
4. Gent rebel,per què et glories de les fondaladesi dius que la teva vall és fèrtil?Tu et refies dels teus tresorsi afirmes: “Qui m’atacarà?”
5. Doncs jo faré caure el pànicdamunt teui t’envoltarà pertot arreu:us dispersareu cadascú pel seu costati no hi hauràqui aplegui els esgarriats.Ho dic jo, el Senyor,Déu de l’univers.
6. Però finalmentrenovaré la vida dels ammonites.Ho dic jo, el Senyor.»
7. Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers:«Ja no hi ha savis a Teman?No hi queden consellers?Han perdut la saviesa?
8. Fugiu, habitants de Dedan,retireu-vos a viure a les coves!Jo envio una calamitatal poble d’Esaú;ara haurà de donar comptes.
9. Us arriben els veremadors,que no deixaran ni un gotim;de nit us arriben lladres,que saquejaran al seu gust.
10. Jo mateix despullo Esaú,descobreixo els seus cataus:no es podrà pas amagar.Tot el seu poble és devastat:els fills, els germansi els veïns ja no hi són.
11. Abandona els teus orfes:ja els pujaré jo;i que les teves viudes confiïn en mi!
12. »Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l’han beguda. ¿I tu te n’havies d’escapar? No te n’escaparàs pas: ben cert que la beuràs!