27. Això anuncia el Senyor:«El país sencer quedarà desolat,però no el vull destruir del tot.
28. Per això la terra portarà dol,i allà dalt, el cel s’enfosquirà.Us ho anuncio, és decisió meva:no me’n penediré ni em faré enrere.»
29. Al crit dels cavallers i dels arquers,la gent fuig dels pobles.S’amaguen a les coves,se’n van pels boscos,escalen els cingles:tots els pobles estan abandonats,no hi ha quedat ningú.
30. I tu, Jerusalem,què faràs quan siguis devastada?Ni que et vestissis d’escarlata,ni que et guarnissis d’ori et pintessis els ulls,t’embelliries per no res:els teus amants et menyspreen,demanen la teva vida.
31. He sentit un crit de partera,crits de dolorcom els d’un primer part.És el crit de Sió que panteixai estén les mans:«Pobra de mi! Em morode veure aquesta mortaldat.»