1. Xefatià, fill de Matan, Guedaliahu, fill de Paixhur, Jucal, fill de Xelemià, i Paixhur, fill de Malquià, van sentir les paraules que Jeremies anava dient a tothom:
2. – Això diu el Senyor: El qui es quedi a la ciutat morirà per l’espasa, la fam o la pesta. Però el qui en surti i es rendeixi als caldeus no morirà: tindrà la pròpia vida com a premi.
3. Això diu el Senyor: Aquesta ciutat caurà en mans de l’exèrcit del rei de Babilònia i serà ocupada.
4. Llavors aquells prohoms van dir al rei:– Que aquest home sigui condemnat a mort! Parlant d’aquesta manera, no fa més que desmoralitzar els pocs defensors que encara queden a la ciutat i la resta del poble. Aquest home no busca el bé del poble, sinó la seva perdició.
5. El rei Sedecies va respondre:– El deixo a les vostres mans, perquè ni tan sols el rei no pot res contra vosaltres.
6. Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
7. El cuixita Èbed-Mèlec, un eunuc que vivia al palau reial, va saber que havien baixat Jeremies a la cisterna. El rei s’estava assegut prop de la porta de Benjamí.
8. Èbed-Mèlec va sortir del palau, anà a trobar el rei i li digué:
9. – Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
10. Aleshores el rei va donar aquesta ordre al cuixita Èbed-Mèlec:– Pren amb tu trenta homes i treu el profeta Jeremies de la cisterna abans no mori.