2. Ni ell ni els seus oficials ni la gent del poble no van fer cas de les paraules que el Senyor els comunicava per boca del profeta Jeremies.
3. El rei Sedecies va encarregar a Jucal, fill de Xelemià, i a Sefanià, fill del sacerdot Maasseià, que diguessin al profeta Jeremies:– Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.
4. Jeremies anava i venia entre la gent: encara no l’havien tancat a la presó.
5. L’exèrcit del faraó havia sortit d’Egipte i, en tenir-ne notícia els caldeus que tenien assetjada Jerusalem, s’havien retirat.
6. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Jeremies. Li digué:
7. – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: “L’exèrcit del faraó, que s’havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se’n torna a Egipte, el seu país.
8. I els caldeus ja tornen per atacar aquesta ciutat: l’ocuparan i hi calaran foc.
9. Això diu el Senyor: No us enganyeu vosaltres mateixos pensant que els caldeus s’han retirat. No s’han pas retirat!
10. I encara que vencéssiu tot l’exèrcit dels caldeus que combaten contra vosaltres i en quedessin només uns quants de malferits, aquests s’aixecarien de la seva tenda i calarien foc a la ciutat.”
11. Com que l’exèrcit dels caldeus s’havia retirat de Jerusalem per la pressió de l’exèrcit del faraó,
12. Jeremies volgué sortir de la ciutat per anar al territori de Benjamí, a un repartiment de terres entre els seus.