27. – Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible.
28. Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà.
29. Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me.
30. Perquè, des de la seva joventut, el poble d’Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre’m; els israelites no han parat d’irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor.
31. Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d’avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l’haig de fer desaparèixer de davant meu.
32. Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m’han irritat, tant el poble d’Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem.
33. Se m’han girat d’esquena: jo no em cansava d’instruir-los cada dia, però ells no n’han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó.