5. Tornaràs a plantar vinyesper les muntanyes de Samaria;les plantaran i en colliran la verema.
6. Vindrà un dia que,a la muntanya d’Efraïm,els sentinelles cridaran:“Anem, pugem a Sió,a trobar el Senyor, el nostre Déu.”
7. Això diu el Senyor:Crideu d’alegria pel poble de Jacob,celebreu la primera de les nacions,feu sentir l’aclamació dient:“Salva, Senyor, el teu poble,la resta d’Israel!”
8. Jo els faré tornar del país del nord,els aplegarédes de l’extrem de la terra.Entre ells hi hauràels cecs i els coixos,l’embarassada i la partera:tornarà una gran gentada.
9. Vindran tot plorant,suplicaran, i jo els guiaré;els conduiré als rierols d’aiguaper un camí pla on no ensopeguin.Perquè jo sóc un pare per a Israel,i Efraïm és el meu primogènit.»
10. Escolteu, nacions,la paraula del Senyor,anuncieu-la als qui són lluny,a les illes:«El qui havia dispersat Israel,de nou l’aplegarà,i el guardaràcom un pastor el seu ramat:
11. el Senyor ha redimitel poble de Jacob,l’allibera de les mans dels més forts.
12. Arriben a les altures de Siócridant de goig,a la llum de l’abundor del Senyor:blat, vi i oli, i cries dels ramats.Viuran com els horts amarats d’aigua,no patiran mai més d’escassetat.
13. Llavors dansaran d’alegria les noies,joves i vells dansaran junts:canviaré el dol en festa,els consolaré de les penesi els alegraré.
14. Satisfaré els sacerdotsamb el bo i millor de les ofrenes,i l’abundor de casa mevasaciarà el meu poble.Ho dic jo, el Senyor.»
15. «Això diu el Senyor:A Ramà se sent un crit,un plany, un plor amarg:és Raquel que plora els seus fillsi no vol que la consolin,perquè els seus fills ja no hi són.