25. Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d’escassetat.
26. Davant d’això diran: “Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni.”
27. Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que en el casal d’Israel i el de Judà faré que creixi una sembrada d’homes i de bestiar.
28. I, tal com he vigilat per arrencar i enderrocar, per enrunar, per destruir i fer mal, també vigilaré per construir i plantar. Ho dic jo, el Senyor.
29. Aquells dies ja no diran: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents.”
30. Cadascú morirà per culpa d’ell mateix: a tothom qui mengi raïm verd, se li esmussaran les dents.»
31. «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà.
32. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu.
33. L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor.