7. Beneït l’home que es refia del Senyor,que posa en el Senyor la confiança.
8. Serà com un arbreque arrela vora l’aigua,que enfonsa les arrels ran del torrent;no té por quan ve l’estiu,el seu fullatge es manté verd;no es neguiteja en anys de secada,no deixa de donar fruit.
9. No hi ha res més enganyósque el cor: no té remei.Qui és capaç de conèixer-lo?
10. Jo, el Senyor, penetro els corsi examino l’interior dels homes,per pagar a cada unsegons la seva conducta,segons el fruit de les seves obres.
11. Perdiu que cova ous que no ha post,és qui fa fortuna injustament:ha d’abandonar-la en la flor de la vida,i acaba els seus dies sense solta.»
12. Senyor, el lloc sagratdel nostre santuariés des del principiel teu tron excels i gloriós.
13. Esperança d’Israel,quedaran confosostots els qui t’abandonen!Els qui s’aparten de tu, Senyor,seran inscrits en el país dels morts,perquè han abandonat el Senyor,la font d’aigua viva.
14. Senyor, guareix-me i seré guarit,salva’m i seré salvat:a tu s’adreça la meva lloança.
15. Ells em van dient: «Què se n’ha fet,de la paraula del Senyor?Que es compleixi!»
16. Però jo no m’he negata seguir-te davant el ramat,ni tampoc desitjavaque arribés el dia irremeiable.Prou saps que venia de tuallò que sortia dels meus llavis!
17. No siguis per a mi causa d’esglai,tu, refugi meu en dies de desastre.
18. Que quedin avergonyitsels qui em persegueixen, i no jo!Que s’esglaïn ells, i no jo!Aboca damunt d’ellsel dia del desastre,desfés-los amb una doble desfeta!
19. Això em digué el Senyor:– Vés, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem.