5. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran.
6. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
7. Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins,
8. però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.
9. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.
10. D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.
11. ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga?
12. ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada.