1. Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.
2. Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,
3. sabent que la vostra fe provada engendra paciència.
4. Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres i no us faltarà res.
5. Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.
6. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.
7. Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res
8. a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn.
9. Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit,
10. i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.
11. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.