16. No vull acusar sense fini em mantindré irritat per sempre:s’estroncaria l’alè de vidaque ve de mi mateix,quan sóc jo qui ha creattot el que respira.
17. M’indignaven els fraus del meu poble.Tant em van indignar,que el vaig ferir i me’n vaig apartar.Però ell s’obstinava a seguirels seus propis camins:
18. prou que he vist per on anava!Tanmateix, jo el curaré, el guiaréi l’ompliré de consol,a ell i als qui ploren amb ell.
19. Faré brotar aquest fruitdels seus llavis:Pau, pau per a tots,els de lluny i els de prop!Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20. Però els malvatssón com la mar embravida,que ningú no pot calmar:les seves aigües escupen fang i llot.