3. Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4. Què més podia fer que no li hagi fet?N’esperava bon raïm;per què surt agre?
5. Ara, doncs, us faig saberquè faré amb la meva vinya:n’ensorraré la paretperquè la puguin esbrotar;li derrocaré la tancai que la gent la trepitgi.
6. La convertiré en terra erma:no l’esporgaran ni la cavaran,hi creixeran espines i esbarzers.Manaré als núvolsque no li donin mai més pluja.
7. La vinya del Senyor de l’universsou vosaltres, poble d’Israel.Vosaltres, gent de Judà,éreu la seva plantació predilecta.El Senyor n’esperava justícia,i pertot veu injustícies;volia misericòrdia,i tot són misèries.
8. Ai dels qui, a costa dels veïns,engrandeixen les cases i els camps!Aviat no quedarà lloc per a ningú,habitareu sols en el país.