25. Per això el Senyors’encén d’indignaciócontra el seu poble;el colpeix amb la seva mà.Les muntanyes tremoleni els cadàvers de les víctimessemblen escombrariesenmig dels carrers.Però, amb tot, no s’ha calmatla seva indignació,i la seva mà continua amenaçant.
26. El Senyor alça un estendardper cridar una nació llunyana;fa un xiulet perquè vinguides de l’extrem de la terra,i tot d’una arriba lleugera.
27. En aquesta nació, ningú no es cansa,ningú no ensopega,ningú no s’abalteix ni s’adorm,ningú no porta desfet el cinturóni deslligades les sandàlies.
28. Les seves fletxes són agudes,i els seus arcs, tibants.Les peülles dels seus cavallssón dures com la roca,i les rodes dels seus carrosgiren com l’huracà.
29. Rugeix com una lleona,braola com cadells de lleó:rugeix, atrapa la presa i se l’enduu;ningú no la hi pot arrabassar.
30. Però vindrà un diaque rugiran contra aquella naciócom bramulen les onades de la mar.Miraran al país i veuran arreula foscor dels desastres:la nuvolada enfosquirà la llum.