16. En crema la meitat al foc,i aquesta meitat li serveixper a menjar carn,per a coure’n a la brasatanta com vulgui;també s’escalfa al foc i exclama:«Oh, quina escalfor,hi ha un bon caliu!»
17. I després, del tros que sobra,se’n fa un déu, el seu ídol,es prosterna, l’adorai li adreça aquesta pregària:«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18. Aquesta gent no sap què fa,no entén res;té els ulls massa entelatsper a veure-hi,el cor massa ofuscatper a comprendre.
19. Cap d’ells no reflexiona,ni té prou seny ni entenimentper a dir-se:«He cremat la meitat de l’arbre:he cuit el pa en el caliu,hi he rostit la carn i me l’he menjada.Però de l’altra meitat,¿puc fer-ne una cosa detestablei adorar així un tros de fusta?»
20. Aquesta gent s’alimenta de cendres:el seu cor equivocat els fa delirari no els traurà del seu error.Cap d’ells no serà capaç de dir-se:«¿No és pura mentidael que tinc a la mà?»
21. «Israel, poble de Jacob,recorda que tu ets el meu servent.Jo et vaig formar perquè em servissisi no t’oblidaré mai, Israel.