9. Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?
10. A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”
11. Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri:– Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
12. L’ajudant de camp li va respondre:– ¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
13. Llavors l’ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu:– Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria:
14. “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar.
15. No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’
16. No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna,
17. fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes.
18. No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?
19. On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?