10. vau comptar les cases de Jerusalemi en vau demolir algunesper reforçar la muralla.
11. Construíreu un dipòsitentre els dos mursper recollir-hil’aigua de la bassa vella.Però no vau alçar els ulls a Déu,que havia decidittot el que havia de passar.Ell ho preparava de feia temps,però vosaltres no ho sabíeu veure.
12. Aquell dia,el Senyor, Déu de l’univers,us invitava a plorar i a penedir-vos,a afaitar-vos el capi a vestir-vos de sac.
13. En canvi, tot eren festes i gresca,matàveu moltons i vedells,us atipàveu de carn i de vi tot dient:«Mengem i beguem,que demà morirem.»
14. Però el Senyor de l’universm’ho ha revelat clarament:«Aquest pecat no us serà perdonat,us asseguro que morireu.»Ho declarael Senyor, Déu de l’univers.
15. Això m’ordena el Senyor,Déu de l’univers:«Vés a trobar Xebnà,aquest administrador,aquest cap del palau reial,i digues-li:
16. “Qui ets tu aquí, què hi tens,per a fer-te excavar una tombaen un lloc alt,per a fer-te obrir un sepulcrea la roca?
17. Doncs mira, gran prohom:el Senyor et llançarà lluny,t’embolicarà en un farcell
18. i et farà rodolar com una bolafins a un país tot pla.Allí moriràs,allí es deturaran els teus carruatges,tu que ets la deshonradel palau del teu senyor.