2. Les noies de Moab,quan passen els guals de l’Arnon,semblen ocells esveratsque fugen del niu.
3. Demanen:«Porteu a Sió aquesta súplica,dueu-li aquesta petició. Digueu-li:“En ple migdia fes ombra com la nitper amagar els refugiats;no delatis els fugitius.
4. Acull a casa tevaels meus fugitius, els moabites,amaga’ls dins la ciutat,que no els trobi el devastador.Quan s’acabarà l’opressiói els estralls arribaran a la fi,quan en el país el tirà desaparegui,
5. el tron de la dinastia de Davides fonamentarà en l’amor.S’hi asseurà un governant lleial,ferm en el dreti decidit a fer justícia.”»
6. Tots coneixem l’orgull de Moab,la seva arrogància sense mida:és superb, altiu, insolent,encara que es presenti tan submís.
7. Ara, doncs, els moabiteses lamenten d’ells mateixos.Tots es lamenten:gemegant consternats,i enyorant els pastissos de pansesde Quirharèsset.