6. que bastonejava els poblesfuriosament i sense parar,que dominava amb ràbia les nacionsi les perseguia sense treva.
7. Ara la terra reposa tranquil·lai esclata en crits d’entusiasme;
8. els xiprers i els cedres del Líbantambé s’alegren i diuen:“D’ençà que jeus a la tombano ve ningú més a tallar-nos.”
9. »El país dels morts es remouamb l’anunci de la teva arribada;desvetlla per tules ombres dels morts,les de tots els poderosos de la terra;fa aixecar dels seus setialsels reis de les nacions.
10. Tots et saluden i et diuen:“Ara tu també ets feble:t’has tornat com nosaltres!”
11. La teva arrogàncias’ha enfonsat al país dels mortsal so de les teves arpes.El teu jaç és la podridura,i els cucs et fan de cobrellit.
12. »Com has caigut del cel,estel brillant del matí!Ara has de jeure a terra,tu que dominaves les nacions.
13. Tu pensaves:“Pujaré fins al cel,posaré ben alt el meu tron,per damunt de les estrelles de Déu,i m’asseuré a la muntanyaon es reuneix la cort divina,a tocar del cel.
14. Cavalcaré sobre els núvolsi seré com el Déu altíssim.”
15. De fet, però,has baixat al país dels morts,al fons de tot dels inferns.
16. Els qui et veuen entrar t’observen,et miren fixament i diuen:“¿És aquest l’homeque feia tremolar la terrai trontollar els reialmes?
17. ¿Aquest transformava el mónen un desert,arrasava les ciutatsi negava la llibertat als presoners?”
18. »Tots els reis de les nacionsreposen amb honor,cada un a la seva tomba.
19. A tu, en canvi,t’han llançat fora del sepulcre,com un fetus mal format,com carronya trepitjada:et cobreixen els cadàversde guerrers traspassats per l’espasa,que han baixatal més pregon de l’abisme.
20. Però ni dintre la tombat’ajuntaràs amb ells,perquè has devastat el teu país,has assassinat el teu propi poble.Ningú no pronunciaràmai més el nomde la teva dinastia criminal.
21. Per la culpa dels paresprepareu ara la matança dels fills:que no s’alcin mésa conquerir la terrai a omplir de ciutats el món sencer.
22. »Ho dic jo, el Senyor de l’univers:M’alçaré contra Babilòniai n’exterminaré el nom i tot vestigi,tot rebrot i tota posteritat.
23. La convertiré en terra pantanosa,domini dels eriçons.L’esbandiré d’una escombrada.Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»