11. La teva arrogàncias’ha enfonsat al país dels mortsal so de les teves arpes.El teu jaç és la podridura,i els cucs et fan de cobrellit.
12. »Com has caigut del cel,estel brillant del matí!Ara has de jeure a terra,tu que dominaves les nacions.
13. Tu pensaves:“Pujaré fins al cel,posaré ben alt el meu tron,per damunt de les estrelles de Déu,i m’asseuré a la muntanyaon es reuneix la cort divina,a tocar del cel.
14. Cavalcaré sobre els núvolsi seré com el Déu altíssim.”
15. De fet, però,has baixat al país dels morts,al fons de tot dels inferns.
16. Els qui et veuen entrar t’observen,et miren fixament i diuen:“¿És aquest l’homeque feia tremolar la terrai trontollar els reialmes?