1. La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi.
2. En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven.
3. Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món,
4. ja que, parlant del dia setè, l’Escriptura diu: Déu, el setè dia, reposà de totes les seves obres.
5. Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs.
6. És clar, doncs, que alguns tenen reservat d’entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l’anunci de l’evangeli no hi van entrar per la seva desobediència,
7. Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allò que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors.