9. Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens dóna l’esperit perquè visquem.
10. Ells ens corregien per poc temps i com els semblava bé; ell, en canvi, ens corregeix mirant el que ens convé per fer-nos participar en la seva santedat.
11. La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa.
12. Per això, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants,
13. i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi prendrà mal i, més aviat, es posarà bo.
14. Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà el Senyor.
15. Vetlleu perquè ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu: que no broti cap arrel amargant que porti malestar, i la majoria en resulti infectada.
16. Vetlleu perquè no hi hagi cap libidinós o sacríleg, com Esaú, que per un plat de menjar es va vendre els drets de primogènit.
17. I ja sabeu que després, quan volgué heretar la benedicció, en va quedar exclòs i no tingué cap possibilitat de canviar, tot i haver-ho suplicat amb llàgrimes.
18. Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, tenebres i tempesta,
19. toc de corn i veu que parlava. Els mateixos que sentiren aquella veu van refusar d’escoltar cap més paraula.