7. Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó,
8. i aquest li preguntà:– Quants anys tens?
9. Jacob li va respondre:– Ja fa cent trenta anys que vaig d’ací d’allà com un immigrant. Pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i encara no he arribat a l’edat dels meus pares, que eren immigrants com jo.
10. Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
11. Josep va fer viure el seu pare i els seus germans a la millor regió d’Egipte, als voltants de la ciutat de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó, i els va donar terres en propietat.
12. Josep mantenia el seu pare, els seus germans i tota la família del seu pare, juntament amb tots els seus fills.
13. La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam.
14. Josep, mentrestant, acumulava tots els diners que hi havia a Egipte i a Canaan a canvi del gra que li compraven, i ingressava aquests diners al tresor del faraó.
15. Però quan es van haver acabat els diners al país d’Egipte i al de Canaan, tots els egipcis van recórrer a Josep dient:– Dóna’ns pa. ¿Has de veure com morim de fam, perquè ja no tenim diners?
16. Josep els contestà:– Si heu acabat els diners, porteu-me el bestiar, i jo us donaré menjar a canvi del bestiar.
17. Ells duien el seu bestiar a Josep, i aquest els procurava menjar a canvi dels cavalls, a canvi dels ramats d’ovelles i cabres i de vaques, i a canvi dels ases. Durant tot aquell any, Josep els va assegurar el pa a canvi dels seus ramats.
18. Va passar tot un any, i l’any següent els egipcis tornaren a dir a Josep:– Senyor, no et podem pas amagar que els diners s’han acabat i que el bestiar està en mans del nostre senyor. Ara només tenim a disposició del nostre senyor la nostra persona i les nostres terres.
19. ¿Hem de morir de fam sota els teus ulls i s’han de perdre els nostres camps? Compra’ns a nosaltres amb les nostres propietats a canvi de pa: tots nosaltres, amb les nostres propietats, serem esclaus del faraó. Però dóna’ns llavor perquè puguem sobreviure i les nostres terres no es tornin ermes.