17. Josep replicà:– Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18. Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:– T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó.
19. Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà.
20. Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.
21. Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”
22. Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria.
23. Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.”
24. Quan anàrem de nou a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit.
25. I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures,
26. li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell.