17. El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva.
18. Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.»
19. Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
20. – Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures.
21. De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar
22. i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
23. Ell els va respondre:– Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.Llavors va deixar Simeó en llibertat.
24. El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases.
25. Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà.
26. Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra.
27. Josep els va preguntar com estaven i després els digué:– Com es troba el vostre pare, aquell vellet de qui em vau parlar? Encara és viu?
28. Ells respongueren:– El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.I es van agenollar i es prosternaren novament.
29. Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar:– ¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?I afegí:– Que Déu et sigui propici, fill meu.
30. Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
31. Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar.