47. Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites,
48. i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia.
49. Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
50. Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.
51. Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:– Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
52. Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:– Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.
53. Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte
54. i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.