38. El faraó els va dir:– Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell?
39. Llavors el faraó va dir a Josep:– Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu.
40. Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.
41. I va afegir:– Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.
42. El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or.
43. El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.
44. El faraó digué encara a Josep:– Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
45. El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
46. Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte.
47. Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites,
48. i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia.
49. Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
50. Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.
51. Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:– Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
52. Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:– Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.