31. Serà tan aclaparadora, aquesta fam, que ningú no sabrà què és l’abundància.
32. El fet que el somni del faraó s’hagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho té decidit i no trigarà a complir-ho.
33. Ara, doncs, que el faraó busqui un home intel·ligent i assenyat i que li doni autoritat sobre el país d’Egipte.
34. Que nomeni també inspectors per tot el país, encarregats de recaptar la cinquena part de les collites durant els set anys d’abundància.
35. Que apleguin tots els queviures de les anyades bones que vénen i que emmagatzemin les provisions de blat a les ciutats, sota el control del faraó.
36. Aquestes provisions serviran després de reserva per al país d’Egipte durant els set anys de fam que han de venir. Així el país no morirà de fam.
37. El faraó i tots els seus cortesans van trobar encertada la proposta de Josep.
38. El faraó els va dir:– Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell?
39. Llavors el faraó va dir a Josep:– Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu.
40. Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en el tron jo estaré per damunt teu.
41. I va afegir:– Et dono autoritat sobre tot el país d’Egipte.
42. El faraó es va treure del dit el segell reial i el posà al dit de Josep; el va fer vestir de lli i li posà un collaret d’or.
43. El féu pujar al carruatge reservat al segon del reialme, i davant d’ell cridaven: «Atenció!» Així li va donar autoritat sobre tot el país d’Egipte.
44. El faraó digué encara a Josep:– Jo sóc el faraó, però en tot Egipte ningú no mourà la mà ni el peu sense el teu consentiment.
45. El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
46. Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte.