6. Sóc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.”
7. Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren:– Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.
8. Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells.
9. Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.»
10. I pregà així:– Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”
11. Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.
12. Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills.
13. I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.”
14. Jacob va passar allí aquella nit. Del bestiar que posseïa va preparar un obsequi per al seu germà Esaú:
15. dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,
16. trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases.
17. Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los:– Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.