5. Els va donar aquest encàrrec:– Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara.
6. Sóc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.”
7. Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren:– Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.
8. Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells.
9. Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.»
10. I pregà així:– Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”
11. Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.
12. Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills.
13. I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.”