17. Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los:– Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.
18. Després va donar aquestes instruccions al primer:– Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant,
19. respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”
20. Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:– Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix,
21. i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.”Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»
22. Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
23. Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.
24. Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia;
25. i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
26. Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
27. Després digué a Jacob:– Deixa’m anar, que despunta l’alba.Jacob va respondre:– No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
28. L’altre li va demanar:– Com et dius?Ell respongué:– Jacob.