20. Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.
21. Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.
22. Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.
23. Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.
24. Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
25. Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.
26. Laban va dir a Jacob:– Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.
27. Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.
28. Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!