13. Jo sóc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”
14. Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:– ¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?
15. ¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?
16. Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.
17. Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.
18. Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.
19. Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare.
20. Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.
21. Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.
22. Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.