7. Ell els diu:– Queden moltes hores de dia i no és encara el moment d’aplegar els ramats. Abeureu les ovelles i porteu-les a pasturar.
8. Ells van respondre:– No podem fer-ho fins que no arribin tots els ramats. Llavors farem rodolar la pedra de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles.
9. Encara parlava amb ells, que arriba Raquel amb les ovelles del seu pare, ja que era pastora.
10. Quan Jacob va veure Raquel, la filla del seu oncle Laban, amb el ramat d’aquest, anà a la boca del pou, féu rodolar la pedra que el tancava i va abeurar el ramat del seu oncle Laban.
11. Jacob va besar Raquel, tot plorant.
12. Després li va fer saber que era nebot del pare d’ella i fill de Rebeca. Raquel corregué a anunciar-ho al seu pare.
13. Quan Laban va sentir parlar de Jacob, el fill de la seva germana, sortí corrents a trobar-lo, l’abraçà, el besà i el va fer entrar a casa seva. Allà Jacob va explicar-ho tot a Laban.
14. Laban li digué:– Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn.Jacob va passar tot un mes a casa de Laban.
15. Un dia, Laban va dir a Jacob:– Tu ets el meu parent, però no per això has de treballar de franc al meu servei. Digues-me quina ha de ser la teva paga.
16. Laban tenia dues filles. La gran es deia Lia, i la petita, Raquel.
17. Lia tenia uns ulls apagats. Raquel era bonica i de bon veure.
18. Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban:– Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita.
19. Laban s’hi va avenir:– Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi.
20. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.
21. Aleshores Jacob va dir a Laban:– Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.
22. Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces.
23. Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella.