21. Aleshores Jacob va dir a Laban:– Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.
22. Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces.
23. Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella.
24. Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa.
25. L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban:– Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servei? Per què m’has enganyat?
26. Laban va replicar:– Aquí no tenim per costum de casar primer la filla petita i després la gran.
27. Acaba la setmana de noces i també la filla petita et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servei.
28. Jacob s’hi avingué: després de la setmana de noces amb Lia, Laban li va donar per muller la seva filla Raquel.
29. Laban havia donat la seva esclava Bilhà a la seva filla Raquel perquè fos la seva serventa.
30. Jacob es va casar també amb Raquel i se l’estimà més que Lia. I durant set anys més va continuar treballant al servei de Laban.