10. Quan Jacob va veure Raquel, la filla del seu oncle Laban, amb el ramat d’aquest, anà a la boca del pou, féu rodolar la pedra que el tancava i va abeurar el ramat del seu oncle Laban.
11. Jacob va besar Raquel, tot plorant.
12. Després li va fer saber que era nebot del pare d’ella i fill de Rebeca. Raquel corregué a anunciar-ho al seu pare.
13. Quan Laban va sentir parlar de Jacob, el fill de la seva germana, sortí corrents a trobar-lo, l’abraçà, el besà i el va fer entrar a casa seva. Allà Jacob va explicar-ho tot a Laban.
14. Laban li digué:– Realment ets os dels meus ossos i carn de la meva carn.Jacob va passar tot un mes a casa de Laban.
15. Un dia, Laban va dir a Jacob:– Tu ets el meu parent, però no per això has de treballar de franc al meu servei. Digues-me quina ha de ser la teva paga.
16. Laban tenia dues filles. La gran es deia Lia, i la petita, Raquel.
17. Lia tenia uns ulls apagats. Raquel era bonica i de bon veure.
18. Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban:– Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita.
19. Laban s’hi va avenir:– Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi.
20. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.
21. Aleshores Jacob va dir a Laban:– Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.