32. Isaac li pregunta:– Qui ets, tu?Ell li respon:– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33. Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34. Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:– Beneeix-me també a mi, pare!
35. Isaac li va dir:– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36. Esaú va exclamar:– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció.I va afegir:– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37. Isaac li respongué:– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38. Esaú va insistir:– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!Esaú va esclatar en plors.
39. Llavors el seu pare li va dir:– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,lluny de la rosada que baixa del cel.