22. Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23. Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24. Tornà a preguntar-li:– Ets realment el meu fill Esaú?Jacob va respondre:– Sí que el sóc.
25. Isaac digué:– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26. el seu pare li digué:– Acosta’t, fill meu, i besa’m.