6. Sara digué:– Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.
7. I afegí:– Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
8. L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet.
9. Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,
10. i va dir a Abraham:– Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
11. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu.
12. Però Déu li va dir:– No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
13. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
15. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust
16. i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:– Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.
18. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.
19. Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
20. Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc.