20. Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc.
21. Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
22. En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham:– El Senyor és amb tu en tot el que fas.
23. Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.
24. Abraham respongué:– T’ho juro!
25. Abraham es va queixar a Abimèlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força.
26. Abimèlec va respondre:– No sé pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n’havies parlat. És la primera vegada que ho sento.
27. Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte.
28. Després, Abraham separà set ovelles joves del ramat.
29. Abimèlec va preguntar:– Què signifiquen aquestes set ovelles que has separat?
30. Abraham respongué:– Signifiquen que reps de la meva mà aquestes set ovelles com a prova que sóc jo qui ha excavat aquest pou.
31. Per això aquell lloc s’anomena Beer-xeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament.
32. Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Després, Abimèlec i Picol, cap del seu exèrcit, se’n tornaren al territori dels filisteus.
33. Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de «el Senyor».