10. i va dir a Abraham:– Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
11. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu.
12. Però Déu li va dir:– No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.
13. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
15. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust
16. i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:– Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.
18. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.
19. Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
20. Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc.
21. Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
22. En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham:– El Senyor és amb tu en tot el que fas.
23. Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.