24. i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.
25. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
26. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27. Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.
28. Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
30. Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d’aquesta ciutat per anar-se’n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.
31. La filla gran va dir a la petita:– El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu.
32. Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així tindrem descendents seus.
33. Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n’adonés, ni de quan ella s’hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
34. L’endemà, la gran digué a la petita:– Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus.