16. Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17. Un cop fora, li van dir:– Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18. Lot els va dir:– No, senyor meu!
19. Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré.
20. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
21. Ell li va respondre:– Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles.
22. Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.Per això la ciutat es diu Sóar.
23. Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar,
24. i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.
25. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
26. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27. Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.
28. Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
30. Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d’aquesta ciutat per anar-se’n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.