4. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre.
5. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.Ells li van respondre:– Fes tal com has dit.
6. Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara:– Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
7. Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida.
8. Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven.
9. Llavors li van preguntar:– On és Sara, la teva esposa?Abraham va respondre:– És dintre la tenda.
10. Un dels hostes va afegir:– L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.
11. Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills,
12. es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
13. El Senyor digué a Abraham:– Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills?
14. Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:– Sí que has rigut!
16. Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los.
17. El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?
18. Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.
19. Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
20. Llavors el Senyor digué a Abraham:– El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat.