25. Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
26. El Senyor va respondre:– Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
27. Abraham va insistir:– Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra.
28. Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?El Senyor li va dir:– No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
29. Abraham va tornar a parlar:– Suposem que només n’hi hagués quaranta.El Senyor va respondre:– No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
30. Abraham va continuar:– Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta.El Senyor respongué:– No ho faria si n’hi trobava trenta.
31. Abraham va insistir:– Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.El Senyor va respondre:– No la destruiria, per consideració a aquests vint.
32. Abraham insistí novament:– Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu.El Senyor li respongué:– No la destruiria, per consideració a aquests deu.
33. Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia.