1. Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:– Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
2. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
3. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
4. – Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles.
5. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles.
6. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis.
7. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència.
8. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
9. Déu digué encara a Abraham:– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança.
24-25. Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats.