27. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús.
28. Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor.
29. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.
30. Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars.
31. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.
32. Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.
33. Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
34. Pere li digué:– Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.Ell es va aixecar a l’instant.
35. Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
36. A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.
37. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.